The end of an era

This Sunday I passed by the Border's bookstore in Oxford Street, London, and could witness what looked like the perfect illustration of the end of an era...well maybe I am exaggerating a bit... but that was what I felt when I saw the "Liquidation, Store Closure" and "All 50% off, selected items 1 pound" signs...the picture in the interior was a bit disheartening: a big mess...piles of books with no order, clients scavenging for bargains, hardly any interesting book left. I love bookstores, but it's been more than a year since I bought anything in them, I would found it hard to believe it a few years ago but Amazon has managed to take me away from brick-and-mortar bookstores and my guess is, given the fantastic job Amazon is doing, more an more people will be following the same path. Expect more bookstore closures...and be there early to get the best bargains!

Tardes de museu

Els dos últims caps de setmana he visitat dos magnífics museus de Londres dedicats a un esdeveniment que va marcar profundament Europa i on el Regne Unit hi va participar de forma destacada. No són tan coneguts com la National Gallery o el Museu Britànic, però per al que ens interessa la història de les dues guerres mundials, l'Imperial War Museum, a tocar del Big Ben, i el museu de la Royal Air Force a Hendon (al Nord de Londres) són llocs de visita obligada. Les col·leccions són impressionants, el B-17 americà de la fotografia (us sonarà si heu vist la pel·lícula "Memphis Belle") és només un entre desenes d'avions, vehicles i artefactes originals que s'hi poden trobar, a més aquests museus estan totalment "tematitzats" per a fer més interactiva la visita, per exemple a l'IWM es pot visitar la recreació d'una trinxera de la primera guerra o experimentar la sensació de patir el "Blitz" nocturn en un refugi de la segona. Al museu de la RAF projecten una pel·lícula sobre la Batalla d'Anglaterra en un hangar ocupat pels avions que la van protagonitzar, perfectament alineats, cara a cara, amb efectes de llum i so que acompanyen la narració...història del segle XX en estat pur!

Crazy weather!

This is London tonight...and we are still in October!

La Diada a Londres

Interpretació de l'himne nacional, els Segadors, amb acompanyament musical durant la recepció per commemorar de la Diada Nacional de Catalunya a St.James' Park, Londres (organitzada conjuntament per la delegació de la Generalitat al Regne Unit CatalansUK, el Centre Català d'Escòcia i l'Anglo-Catalan Society.

PS: Si ja sé que la qualitat de la imatge i del so no són gaire bones, no hi havia gaire llum i està gravat amb un telèfon, però, bé, he pensat que tenia un cert valor simbòlic.

Visita Presidencial

Aquest dimecres Catalans UK, conjuntament amb la LSE Cañada Blanch Centre, va tenir un convidat d'honor, en Jordi Pujol. Aquesta, però, no era la primera vegada que l'ex-president visitava la LSE. El 2005 ja vaig tenir la ocasió de conèixer-lo personalment en ocasió de la trobada que vam organitzar amb els companys de la LSE Catalan Society. En aquesta ocasió, l'agenda estava marcada per una conferència, sobre la situació política després de les eleccions del març, i la presentació del primer volum de les seves memòries. L'acte va transcórrer en un ambient molt distès i en acabar la part més "formal" de la conferència, pronunciada en anglès, en JP es va passar al català per adreçar-se directament als nombrosos catalans que ompliem la sala. No van faltar els tocs d'humor, sobretot en referència al seu domini de l'anglès, que van desfermar les rialles de la sala, i el missatge clau: "la situació del país no és ideal, però s'ha de ser optimista, hem passat temps pitjors".

Després de la conferència, el pic-pica, la presentació de llibre, amb tot el públic fent rotllana entorn d'en JP, mentre aquest, llibre sota el braç, caminava sense parar, fent cercles, explicant el que havia representat començar a escriure les seves memòries, en una escena desenfadada i directa que no desentonaria al Estats Units. Després d'això, la oportunitat pels assistents, la majoria de la meva mateixa generació, de conversar cara a cara amb l'home que ha dirigit el país durant la major part de les nostres vides i la veritat, és que, en el tracte amb la gent, dóna la sensació que et conegui de tota la vida.

El govern visita Londres

Setmana plena d'activitats per als catalans de Londres...dimecres, acte de celebració del primer aniversari de Catalans UK, amb la presència del vicepresident de la Generalitat, Carod Rovira, el conseller d'interior, Saura, el director de l'Institut Ramon Llull, Bargalló i tot un megacrack de la comunicació, en Miquel Calçada, "Mikimoto", que va acabar el seu discurs amb un molt britànic "Déu salvi la Reina!", amb el que, tot sigui dit, el vicepresident va discrepar una mica, més que res per coherencia republicana.

Dijous: al migdia inauguració de la delegació de la Generalitat a Londres i a la tarda acte d'entrega de la col·lecció Bernat Metge i conferència de Josep Lluís Carod Rovira a la London School of Economics sobre l'acció internacional de Catalunya. Algunes dades interessants que han sortit durant el discurs, sembla ser que el català és la desena llengua en traduccions del món i la vintena amb més presència a internet. Això últim ja m'ho crec més, sobretot si comptem l'aportació dels blocaires de la capital del Maresme (ja sabeu de qui parlo!).

Mites

Després d'en JC Trichet i en l'Stiglitz avui ha passat per l'auditori de BBG un dels mites de l'economia moderna...ell...en persona!

La Diada a Londres

Aquest és el meu post de l'11 de setembre, que no he pogut publicar abans per raons que ja he explicat dos posts més avall. Bàsicament la celebració de la Diada Nacional va consistir en un tast de vins, organitzat per CatalansUK i amb la participació de les Bodegues Bellod Torres, de Sarral (Conca de Barberà), que obviament van posar la matèria prima del tast. Tot un descobriment per als que no some experts ja que aquesta bodega es caracteritza per innovar amb varietats de raïm poc habituals a Catalunya, com la viognier, amb un sabor difícil de descriure. En definitiva una bona ocasió per brindar pel futur del país tot passant una bona estona...

El Tour arriba a Londres

Aquest cap de setmana el gran circ del Tour de França va creuar el canal de la Mànega i va venir a Londres per donar començament a l'edició d'enguany.
Reconec que, al marge d'haver anat força en bicicleta, ho ignoro pràcticament tot del ciclisme professional, de totes maneres, la caravana del Tour és un espectacle en si mateix i no el tens cada dia a a tocar de casa, així que vam anar amb en Francesc, "londinenc" del Penedès, a fer una ullada.
La part londinenca del Tour ha consistit en dues etapes, una etapa cronometrada pròleg el dissabte i la primera etapa propiament dita el diumenge, amb final a Canterbury (Kent), molt a prop de la costa del Canal. Nosaltres vam anar a veure l'etapa pròleg, concretament els seus metres finals, al Mall, molt a prop del Palau de Buckingham.
La veritat és que va ser divertit veure tot el carnaval que hi ha al voltant del Tour, la gentada amb diferents banderes, els equips de suport i les caravanes on els equips es preparen...i la cursa, és clar! Era una cronometrada, així que els corredors passaven davant nostre d'un en un i no en bloc com en altres etapes de llarg recorregut. De fet van tan ràpid que gairebé no hi ha temps de veure res, l'arribada dels ciclistes s'intueix perque els aficionats a cada cantó de la carretera comencen a picar les tanques publicitàries com si fossin un tam-tam, i segons després apareix el corredor seguit dels cotxes de suport des d'on li criden consignes. Un segon i ja han marxat, gairebé sense temps de fer la foto...
El volt per la zona d'arribada també ens va permetre veure la zona on es preparen els ciclistes, on cada equip té la seva "rulotte" i cotxes d'assistència, allò que habitualment no es veu per televisió...i una curiositat: veure els gendarmes francesos passejant-se pel Mall de Londres.
El que poso en aquest post és una sel·lecció de les millors fotos, fetes com es va poder amb el telèfon. Ja he dit que no era fàcil! Dani, a veure si reconeixes algú!

Les mil i una nits...al dia!

La setmana passada el mític programa La Nit al Dia va arribar a les 1000 edicions. No només hem tingut el luxe de poder disfrutar de la professionalitat i el "savoir faire" de la Mónica Terribas durant tot aquest temps, però també de poder assistir a la seva conferència a la LSE l'endemà mateix (d'aquí el títol d'aquest post!). Per cert, amb un presentador també de luxe, com en Paul Preston. El moment curiós de la nit va ser quan va arribar el torn de preguntes i per uns moments va semblar que ningú s'atrevia a aixecar el braç...i és que m'imagino que tothom tenia molt interioritzat que aqui és ella la que fa les preguntes! Com sempre genial! Endavant i per molts programes més!

Catalonia in the British press

Last week The Independent published an incredibly biased article about Catalan language that rather than a piece of balanced journalism looked more like a compilation of the usual arguments of those sectors of Spanish public opinion most hostile to Catalan identity.

Fortunately, thanks to the fast reaction of CatalansUK, the association of Catalan residents in the UK, that sent an letter to The Independent, next day British readers were able to get another point of view on this issue.

Read the original article

Reply (published in The Independent, 2/6/07):

The rich history of Catalan

Sir: In an article on the situation of Spanish in Catalonia (30 May), the writer seems to wish to defend "the language of Cervantes" against the alleged attacks on it by those who apparently impose "regional tongues".

Catalan is a romance language, with a thousand years of literary history and double the number of speakers of, say, Norwegian. Would the writer define Henrik Ibsen's language as a "regional tongue"? So, what is it, in his view, that makes the language of Gaudi, Casals, Dali, Miro or, for that matter, Cesc Fàbregas, inherently inferior? Cervantes himself is unlikely to have agreed with him since in El Quijote he refers to Joanot Martorell's Tirant lo Blanc, one of the pinnacles of our literary history, as "the best book in the world".

Our language and literature is studied in more than 30 countries. Catalan studies were introduced in Britain in the 1940s, and the Anglo-Catalan Society, founded in 1954, is thriving. Twenty British universities, including Oxford and Cambridge, offer Catalan courses.

Catalan was persecuted by Spain for almost 300 years; only since 1980 has the autonomous Government of Catalonia been able to devise policies which enable Catalan children to be taught in their own language.

The Catalan Government, like any other serious institution, implements the Spanish Constitution, the Catalan Charter of Autonomy and the laws passed by the democratically elected Catalan Parliament.

All teenagers must be fully proficient in both Spanish and Catalan by the time they leave compulsory education. This is because we feel that a bilingual society can only be positive.

In Catalonia, the situation of Catalan is still one of inferiority in relation to Spanish. Most TV and radio stations, newspapers, films and commercial labels on products are in Spanish, and few judges can speak the language.

This means many Catalans still cannot use their mother tongue when they go to the cinema, buy their food or decide to file a lawsuit.

We are proud that Catalan is not a political weapon, but a language and a literature which enrich the Spanish and European heritage.

ROGER SUAREZ

CATALANS UK, LONDON SW1

City of London from Primrose Hill

Lunch Break

Tribute to the Cutty Sark

Last Monday, the Cutty Sark, one of the landmarks of London, was heavily damaged by a fire while in a dry dock next to the Maritime Museum in Greenwich (London). I had the chance to visit it in a sunny day last summer and take some pictures. Here's my tribute to the ship that was once among the fastest in the World, sailing from Australia to London in just two months.

Dinner with the media

Yesterday evening the Caesar's Hotel in Bayswater hosted one of the regular meetings of the Catalan community in London, organized with the support of Catalans UK and Fundació Catalunya Empresa Oberta. This time the event had as guest speakers the correspondents in London of La Vanguardia, Rafael Ramos and El Pais, Walter Oppenheimer, together with Xesco Reverter of the Catalan public broadcaster TV3. The topic of the day: the recent election in Scotland and the victory of the SNP.

There was diversity of opinions but there was a shared sense of admiration (and let's admit it, some envy too!) for the way the United Kingdom handles its internal national differences and recognizes Scotland's nationhood, and how issues like a possible referendum of independence can be openly discussed without the political tension getting to unsustainable levels.

For similarities between Catalonia and Scotland, here's an interesting article by Marta Vilella, another Catalan Londonite, by the way.