Russia (8): On the way to Saint Petersburg

It's time to change the setting, after a few days in Moscow we are going to visit the European capital of Russia. The Nevsky Express, a fast, modern, train that covers the distance between Russia's two main cities nonstop in less than 4 hours, advances through the Russian plains and the immensity of Russia swallows us...on time to see the night opening of bridges in Saint Petersburg...!

PS: the day after we got back from Russia the Nevsky Express was the target of a terrorist attack that injured a number of people.

Russia (7): Cruise on the Moscova

Russia (6): moving around in Moscow

Moscow is the biggest city in Europe, but fortunately it has also what is probably the most impressive metro in the continent. Each of the stations is a real piece of art. People in Russia like to say that this was is because the regime wanted to make the underground a sort of "palace of the working class", like a compensation for the hardships of everyday life during Soviet times.

But if you are on a low budget there are other ways to move around in the city, one of the most popular ones is to simply stand by the road and make signs to cars to stop. Like hitchhiking, just that in this case when the car stops (and there is no shortage of them, sometimes they even form a queue on the side of the road after making a simple hand gesture), a price for the ride is negotiated, which is often around 200 rubles (6 euros) for rides in the center. Some drivers might be rejected straight away if they do not inspire trust and old cars, like the zhiguli (a sort of Seat 124) are a regular fixture of this transport system.

Russia (5): the Kremlin

The Moscow Kremlin (Russian for "fortress") has been the center of Russian power for centuries, except for the period when the Tsars moved to live in St.Petersburg. It is not a single building or palace but a little city inside the city, surrounded by the red wall that gives its name to the famous square. Part of it is open to visitors so that they can contemplate its 4 Cathedrals and their golden domes.

Russia (4): the trauma of History

There are 4 historical events that have shaped Russia's history in the last 200 years: the Napoleonic invasion of 1812, the revolution, the Second World War (that Russians call the Great Patriotic War) and the fall of communism.
Of these, Russians are specially proud of their victory over French and German invaders. In the outskirts of Moscow, Park Pobeda (Victory Park) pays homage to those that fought in the Second World War and the nearby Borodino Panorama does the same for the Napoleonic war.
They both contain spectacular panoramic paintings and, in the case of Park Pobeda, an interesting display of Soviet symbolism.

Russia (3): The Red Square

Here it is, the heart of the Empire! The sole vision of the Red Square and the domes makes it worth to come to Moscow...!

Russia (2): Past and Present

Many people in the West associate Russia with the communist regime and with the chaotic times of the decade of the 90's and, certainly, both happened and both left a legacy. Many problems persist, however, to focus only on this would be to ignore that things have evolved and Russia is certainly a booming economy right now, no need to read the Financial Times, signs of the strong economic growth of the past few years are visible everywhere in the streets of Moscow. Symbols of the old regime, however, can still be found in many places in the capital. You can get overwhelmed by the the display of affluence and luxury on display at Moscow's commercial centres, on the way back home, a wall painting at the underground station takes you a few decades back in time...

Pictures: Moscow underground and Atrium Commercial Centre

обнаружение России-Discovering Russia

I have just come back from a week long trip to fascinating Russia. It is really hard to describe the impression that produces the first sight of the St.Bassili domes when you first see it through one of the gates of the Red Square or the Golden domes of the Kremlin or the canals of St.Petersburg. However, over the next few days I will try to give you my account, a kind of travel diary, of what I have seen and experienced in this huge, fast moving country.

How would it have been?

Interesting article by John Kay in the FT one year ago.

Dreaming up "history" can help us glimpse the future
By John Kay, Financial Times
Published: Aug 08, 2006

A glimpse of the future

On 8th July Boeing unveiled the first prototype of its new 787 airliner. I do not intend to promote the products of a particular company in this blog, but the occasion is worth a post.
This plane is really the first of the a new generation of aircraft, and when I say new I mean really a breakthrough, not mere accumulative improvement! Thanks to the fact it is made of composite materials instead of aluminum, it is going to be much lighter, consume less fuel and have much more comfortable cabins. Airlines seem to recognize the value of all these improvements and are rushing to order their 787s.

Here are some pictures of the future of commercial aviation:
http://www.newairplane.com

El Tour arriba a Londres

Aquest cap de setmana el gran circ del Tour de França va creuar el canal de la Mànega i va venir a Londres per donar començament a l'edició d'enguany.
Reconec que, al marge d'haver anat força en bicicleta, ho ignoro pràcticament tot del ciclisme professional, de totes maneres, la caravana del Tour és un espectacle en si mateix i no el tens cada dia a a tocar de casa, així que vam anar amb en Francesc, "londinenc" del Penedès, a fer una ullada.
La part londinenca del Tour ha consistit en dues etapes, una etapa cronometrada pròleg el dissabte i la primera etapa propiament dita el diumenge, amb final a Canterbury (Kent), molt a prop de la costa del Canal. Nosaltres vam anar a veure l'etapa pròleg, concretament els seus metres finals, al Mall, molt a prop del Palau de Buckingham.
La veritat és que va ser divertit veure tot el carnaval que hi ha al voltant del Tour, la gentada amb diferents banderes, els equips de suport i les caravanes on els equips es preparen...i la cursa, és clar! Era una cronometrada, així que els corredors passaven davant nostre d'un en un i no en bloc com en altres etapes de llarg recorregut. De fet van tan ràpid que gairebé no hi ha temps de veure res, l'arribada dels ciclistes s'intueix perque els aficionats a cada cantó de la carretera comencen a picar les tanques publicitàries com si fossin un tam-tam, i segons després apareix el corredor seguit dels cotxes de suport des d'on li criden consignes. Un segon i ja han marxat, gairebé sense temps de fer la foto...
El volt per la zona d'arribada també ens va permetre veure la zona on es preparen els ciclistes, on cada equip té la seva "rulotte" i cotxes d'assistència, allò que habitualment no es veu per televisió...i una curiositat: veure els gendarmes francesos passejant-se pel Mall de Londres.
El que poso en aquest post és una sel·lecció de les millors fotos, fetes com es va poder amb el telèfon. Ja he dit que no era fàcil! Dani, a veure si reconeixes algú!

Ciutats globals

Seguint el post anterior, es parla molt de la necessitat de fer de Barcelona un autèntic aeroport intercontinental, fins i tot han sorgit iniciatives ciutadanes al respecte, però, quina via s'hauria de seguir per aconseguir-ho?

1. L'aeroport hauria de gestionar-se com una unitat de negoci independent de la xarxa d'Aena, si pot ser des de Catalunya, d'aquesta manera els gestors no tindrien cap conflicte d'interessos i si tots els incentius per captar el màxim de tràfic i podrien dissenyar la millor estratègia comercial per aconseguir-ho (parlant amb potencials operadors, rebaixant tarifes aeroportuaries a les compayies que presentin millors projectes, donant facilitats, etc.). En certa manera això és el que està fent el Comité de Desenvolupament de Rutes Aèries, en el que les institucions catalanes han de fer la feina que en un altre lloc del món s'encarregarien de fer els managers de l'aeroport.

2. Ara per ara és difícil que Barcelona sigui un hub, perquè no és la "casa" de cap companyia que operi vols de llarga distància. Spanair i Star Alliance han sonat molt com a possibles desenvolupadors d'un hub a la nova terminal del Prat, però, tot i que és el és interessant que hi ha sobre la taula, em sembla complicat en el curt termini. Spanair no té avions ni rutes de llarg abast i les companyies del seu grup, com Air Comet, són petites, molt enfocades al sector turístic i mantenen la base principal a Madrid.

3. Crec que és més viable que Barcelona es converteixi no en un hub, sinò en l'spoke d'un nombre de de rutes de llarga distància originant-se a diferents punts del món. Els viatgers amb origen a Barcelona tindrien així la facilitat d'accedir al network d'aquestes companyies en regions llunyanes amb menys etapes. El vol de Singapore Airlines i els de les companyies americanes anirien en aquesta direcció. Aquesta solució potser no permet tantes possibilitats com la de ser un gran hub, però ara mateix segurament és més realista. Segurament a Barcelona hi ha potencial per aconseguir enllaços amb les metropolis i centres financers globals (NYC, Tokyo, Shanghai, Hong Kong, Singapur, Dubai) i amb algunes ciutats de segon ordre en el concert de l'economia mundial però amb aeroports importants que serveixen de centre de distribució regional (Atlanta, Filadelfia, Sao Paulo, Bangkok, Johannesburg). L'economia catalana i la posició de Barcelona al món hi guanyarien molt.

Barcelona més a prop de l'Àsia

Singapore Airlines ha anunciat (notícia) que augmenta la freqüència dels seus vols Barcelona-Singapur passant de 3 a 4 setmanals. És una molt bona notícia per a un aeroport del Prat totalment necessitat de vols de llarga distància, sobretot perque implica que s'està consolidant una demanda i, posats a ser optimistes, no tindria perque ser gaire diferent en el cas d'altres rutes cap a l'Orient.
Singapur és actualment un important centre de connexions per a tot a la regió del Sud de l'Àsia i Oceania, una regió molt interessant econòmicament pel seu potencial econòmic. Si tot anés bé els propers passos haurien de ser passar a una freqüència diària i a un vol totalment directe (en l'actualitat fa una parada a Milà, encara que els passatgers no han de canviar d'avió). A veure si serveix d'exemple i altres companyies com Emirates o JAL s'animen a connectar Barcelona amb els seus hubs asiàtics...

Aire Pur!

Avui és un gran dia per als no fumadors que vivim en aquest país, ja que entra en vigor la llei antitabac anglesa, gràcies a la qual ja no estarem forçats a respirar fum de segona mà.
Al contrari d'algunes opinions oposades a la llei, jo no crec que aquest tipus de lleis siguin en absolut incompatibles amb un ideari liberal. Em sembla bé que es reguli l'ús d'un espai comú, l'aire en un espai tancat, davant d'una activitat invasiva com el fumar, de la mateixa manera que, tot i que un pot fer el que vulgui a casa seva, si hi ha veïns possiblement no podrà organitzar-hi un concert de rock a les tres de la matinada i tampoc es pot conduir de qualsevol manera en una via pública.
Espero que el govern català prengui exemple i protegeixi aviat els no fumadors de la mateixa manera, amb una llei eficaç i d'aplicació general i no la broma de llei que tenim ara.

Les mil i una nits...al dia!

La setmana passada el mític programa La Nit al Dia va arribar a les 1000 edicions. No només hem tingut el luxe de poder disfrutar de la professionalitat i el "savoir faire" de la Mónica Terribas durant tot aquest temps, però també de poder assistir a la seva conferència a la LSE l'endemà mateix (d'aquí el títol d'aquest post!). Per cert, amb un presentador també de luxe, com en Paul Preston. El moment curiós de la nit va ser quan va arribar el torn de preguntes i per uns moments va semblar que ningú s'atrevia a aixecar el braç...i és que m'imagino que tothom tenia molt interioritzat que aqui és ella la que fa les preguntes! Com sempre genial! Endavant i per molts programes més!