dilluns, 16 de febrer de 2009

My Blog picks: WWII panorama

Today I am presenting a site that I just found that is developing a very interesting project: to document with pictures a large number of scenarios related to WWII.

Here is the link.

A useful resource for those, like me, that like to read extensively about this epic conflict. No other war in history has been fought in such diversity of places. We can now also see in one click how these locations currently look like.

dijous, 12 de febrer de 2009

My blog picks: Fronterasblog.wordpress.com

Aquest és un blog que per als que, com a mi, els fascinen les curiositats geogràfiques, està ple d'informació interessantísima. No parla exclusivament de fronteres, però si que una part substancial dels posts (els millors, segons la meva opinió) tracten d'aquelles fronteres que tenen característiques que les fan especials, com per exemple els enclaus, alguns exemples, com Llívia, són prou coneguts per al públic català, però a Europa i al món hi ha molts altres casos, alguns, com el de l'arxipèlag o constel·lació (no se m'acut altra forma d'anomenar-lo) d'enclaus de Baarle (Bèlgica/Holanda) de proporcions surrealistes.

dimarts, 10 de febrer de 2009

El català i el romanx, llengües germanes

Aquesta setmana passada he tingut la oportunitat de visitar la zona on es troben les fronteres d'Itàlia, Àustria i Suïssa, la Val Venosta en italià o Vinschgau, que és el seu nom alemany. La gran majoria dels seus habitants parla l'alemany, tot i que l'italià també és oficial, ja que aquest territori va a passar a formar part d'Itàlia al final de la Primera Guerra Mundial, el que em va cridar l'atenció, però, és que tot sintonitzant la ràdio del cotxe vaig poder sentir un tercer idioma, que no era ni alemany ni italià i que sonava com si fos català. Es tractava d'una emissora romanx, ja que la Val Venosta/Vinschgau es troba al costat mateix de l'extrem més oriental de Suïssa, el cantó dels Grisons, on una part de la població té el romanx com a llengua nativa. Tot i haver viscut durant un temps a Suïssa, era la primera vegada que escoltava parlar romanx, i això s'explica, perque, tot i ser una de les llengües oficials de la Confederació Helvètica, només la parlen un 0,5% dels seus habitants (de 35.000 a 50.000 persones aproximadament) i aquests es concentren en un dels racons més remots i muntanyosos dels país. De fet, com explica la wikipedia, els parlants de romanx, a més de ser pocs, no ocupen un territori compacte dins del propi cantó dels Grisons i estan distribuits en una espècie d'"illes" o enclaus lingüistics en contacte amb territoris italianòfons o germanòfons. Per al catalanoparlant que entra en contacte amb el romanx, la primera reacció podria ser de certa sorpresa, ja que paraules i frases senceres semblen pròpiament catalanes, encara que amb un accent especial, per a la oïda d'un catalanoparlant sona una mica com català parlat per alguna persona de llengua nativa germànica. Tot i que demogràficament no són dues situacions comparables, no deixa de sorprendre com català i romanx semblen haver evolucionat paral·lelament des del llatí, una al peu dels Pirineus, l'altra dels Alps.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Itàlia: escenes variades












Imatges: Venezia, Verona, Trento, Süd-Tyrol/Alto Adige, Dolomiti