Emprenedors i Valors

Com a emprenedor, m'agrada descobrir nous projectes interessants, especialment quan son de gran qualitat i els tenim a tocar de casa. Aquest es el cas de Valors.org, un magnific projecte editorial que en Joan Salicrú lidera des de Mataró. Val la pena, no us ho perdeu!

My blog picks: Fronterasblog.wordpress.com

Aquest és un blog que per als que, com a mi, els fascinen les curiositats geogràfiques, està ple d'informació interessantísima. No parla exclusivament de fronteres, però si que una part substancial dels posts (els millors, segons la meva opinió) tracten d'aquelles fronteres que tenen característiques que les fan especials, com per exemple els enclaus, alguns exemples, com Llívia, són prou coneguts per al públic català, però a Europa i al món hi ha molts altres casos, alguns, com el de l'arxipèlag o constel·lació (no se m'acut altra forma d'anomenar-lo) d'enclaus de Baarle (Bèlgica/Holanda) de proporcions surrealistes.

El català i el romanx, llengües germanes

Aquesta setmana passada he tingut la oportunitat de visitar la zona on es troben les fronteres d'Itàlia, Àustria i Suïssa, la Val Venosta en italià o Vinschgau, que és el seu nom alemany. La gran majoria dels seus habitants parla l'alemany, tot i que l'italià també és oficial, ja que aquest territori va a passar a formar part d'Itàlia al final de la Primera Guerra Mundial, el que em va cridar l'atenció, però, és que tot sintonitzant la ràdio del cotxe vaig poder sentir un tercer idioma, que no era ni alemany ni italià i que sonava com si fos català. Es tractava d'una emissora romanx, ja que la Val Venosta/Vinschgau es troba al costat mateix de l'extrem més oriental de Suïssa, el cantó dels Grisons, on una part de la població té el romanx com a llengua nativa. Tot i haver viscut durant un temps a Suïssa, era la primera vegada que escoltava parlar romanx, i això s'explica, perque, tot i ser una de les llengües oficials de la Confederació Helvètica, només la parlen un 0,5% dels seus habitants (de 35.000 a 50.000 persones aproximadament) i aquests es concentren en un dels racons més remots i muntanyosos dels país. De fet, com explica la wikipedia, els parlants de romanx, a més de ser pocs, no ocupen un territori compacte dins del propi cantó dels Grisons i estan distribuits en una espècie d'"illes" o enclaus lingüistics en contacte amb territoris italianòfons o germanòfons. Per al catalanoparlant que entra en contacte amb el romanx, la primera reacció podria ser de certa sorpresa, ja que paraules i frases senceres semblen pròpiament catalanes, encara que amb un accent especial, per a la oïda d'un catalanoparlant sona una mica com català parlat per alguna persona de llengua nativa germànica. Tot i que demogràficament no són dues situacions comparables, no deixa de sorprendre com català i romanx semblen haver evolucionat paral·lelament des del llatí, una al peu dels Pirineus, l'altra dels Alps.

Itàlia: escenes variades

Imatges: Venezia, Verona, Trento, Süd-Tyrol/Alto Adige, Dolomiti

Tardes de museu

Els dos últims caps de setmana he visitat dos magnífics museus de Londres dedicats a un esdeveniment que va marcar profundament Europa i on el Regne Unit hi va participar de forma destacada. No són tan coneguts com la National Gallery o el Museu Britànic, però per al que ens interessa la història de les dues guerres mundials, l'Imperial War Museum, a tocar del Big Ben, i el museu de la Royal Air Force a Hendon (al Nord de Londres) són llocs de visita obligada. Les col·leccions són impressionants, el B-17 americà de la fotografia (us sonarà si heu vist la pel·lícula "Memphis Belle") és només un entre desenes d'avions, vehicles i artefactes originals que s'hi poden trobar, a més aquests museus estan totalment "tematitzats" per a fer més interactiva la visita, per exemple a l'IWM es pot visitar la recreació d'una trinxera de la primera guerra o experimentar la sensació de patir el "Blitz" nocturn en un refugi de la segona. Al museu de la RAF projecten una pel·lícula sobre la Batalla d'Anglaterra en un hangar ocupat pels avions que la van protagonitzar, perfectament alineats, cara a cara, amb efectes de llum i so que acompanyen la narració...història del segle XX en estat pur!

I així anem...

Article interessant sobre perquè la gestió aeroportuaria a Espanya és una de les més centralistes dels món (i sembla que n'hi ha per estona...)

"Trackejant" bitllets

Us heu preguntat mai a quins llocs ha estat el bitllet de 10 euros que porteu a la butxaca? o a on anirà a parar el que heu fet servir vosaltres per pagar el dinar?...doncs aquest vespre estava surfejant internet, sense saber exactament que buscava, i he trobat la resposta a aquestes preguntes. Hi ha aficionats al tema que es dediquen a introduir els números de sèrie dels bitllets que cauen a les seves mans en un pàgina web on es pot anar seguint el recorregut del bitllet pel món. Suposo que per als aficionats europeus la introducció de la moneda única ha augmentat notablement l'interès d'aquest joc. La pàgina per seguir els bitllets d'euro és EuroBillTracker. Com a curiositat sembla que Finlàndia és, de llarg, el país on relativament hi ha més "traquejadors". A les latituds mediterrànies sembla que no està tan estès, però despés de fer un cop d'ull a la web, tot apunta que a Barcelona hi ha un nucli petit, però actiu, seguint la tradició molt catalana de ser uns "early adopters" de tot tipus d'entreteniments (de fet la pàgina té una versio en català). En tot cas, sembla que els pioners van ser els de la pàgina "Where's George?" que com podeu deduir pel nom, es dedica a fer un seguiment dels bitllets de dòlar. Les observacions d'aquesta web s'han arribat a fer servir per a estudis sobre la difusió de possible epidèmies, com explica aquest article de la Wikipedia. També hi ha pàgines per a altres divises com la lliura esterlina, el franc suís o la rupia índia, en aquest enllaç en trobareu unes quantes.

La Diada a Londres

Interpretació de l'himne nacional, els Segadors, amb acompanyament musical durant la recepció per commemorar de la Diada Nacional de Catalunya a St.James' Park, Londres (organitzada conjuntament per la delegació de la Generalitat al Regne Unit CatalansUK, el Centre Català d'Escòcia i l'Anglo-Catalan Society.

PS: Si ja sé que la qualitat de la imatge i del so no són gaire bones, no hi havia gaire llum i està gravat amb un telèfon, però, bé, he pensat que tenia un cert valor simbòlic.

Visita Presidencial

Aquest dimecres Catalans UK, conjuntament amb la LSE Cañada Blanch Centre, va tenir un convidat d'honor, en Jordi Pujol. Aquesta, però, no era la primera vegada que l'ex-president visitava la LSE. El 2005 ja vaig tenir la ocasió de conèixer-lo personalment en ocasió de la trobada que vam organitzar amb els companys de la LSE Catalan Society. En aquesta ocasió, l'agenda estava marcada per una conferència, sobre la situació política després de les eleccions del març, i la presentació del primer volum de les seves memòries. L'acte va transcórrer en un ambient molt distès i en acabar la part més "formal" de la conferència, pronunciada en anglès, en JP es va passar al català per adreçar-se directament als nombrosos catalans que ompliem la sala. No van faltar els tocs d'humor, sobretot en referència al seu domini de l'anglès, que van desfermar les rialles de la sala, i el missatge clau: "la situació del país no és ideal, però s'ha de ser optimista, hem passat temps pitjors".

Després de la conferència, el pic-pica, la presentació de llibre, amb tot el públic fent rotllana entorn d'en JP, mentre aquest, llibre sota el braç, caminava sense parar, fent cercles, explicant el que havia representat començar a escriure les seves memòries, en una escena desenfadada i directa que no desentonaria al Estats Units. Després d'això, la oportunitat pels assistents, la majoria de la meva mateixa generació, de conversar cara a cara amb l'home que ha dirigit el país durant la major part de les nostres vides i la veritat, és que, en el tracte amb la gent, dóna la sensació que et conegui de tota la vida.

El govern visita Londres

Setmana plena d'activitats per als catalans de Londres...dimecres, acte de celebració del primer aniversari de Catalans UK, amb la presència del vicepresident de la Generalitat, Carod Rovira, el conseller d'interior, Saura, el director de l'Institut Ramon Llull, Bargalló i tot un megacrack de la comunicació, en Miquel Calçada, "Mikimoto", que va acabar el seu discurs amb un molt britànic "Déu salvi la Reina!", amb el que, tot sigui dit, el vicepresident va discrepar una mica, més que res per coherencia republicana.

Dijous: al migdia inauguració de la delegació de la Generalitat a Londres i a la tarda acte d'entrega de la col·lecció Bernat Metge i conferència de Josep Lluís Carod Rovira a la London School of Economics sobre l'acció internacional de Catalunya. Algunes dades interessants que han sortit durant el discurs, sembla ser que el català és la desena llengua en traduccions del món i la vintena amb més presència a internet. Això últim ja m'ho crec més, sobretot si comptem l'aportació dels blocaires de la capital del Maresme (ja sabeu de qui parlo!).

I ja en van 4!

Aquest estiu Continental doblarà la freqüència dels seus vols Barcelona-Nova York a dos diaris, el que suposarà que, com a mínim fins a l'octubre hi haurà 4 vols diaris directes a la "Big Apple". Sí, ja sé que això és poc comparat amb altres ciutats europees, que molts d'aquests vols porten sobretot turistes i que el simple fet que això sigui notícia és un símptoma que no tot acaba d'anar bé...però tot i així trobo que és una molt bona notícia que aquesta ruta s'estigui consolidant, que hi hagi prou massa crítica de viatgers per a omplir els vols i que, encara que ho tenim difícil per a ser un hub transoceànic, hi ha potencial per anar millorant i estic segur que així serà...

Milà, Barcelona i la singularitat aeroportuaria

...i de Madrid a Itàlia, perque allà el futur del sector aeri també està donant molt a parlar...i és que s'espera una solució per als problemes d'Alitalia de la mà d'un nou propietari, el problema és que depenent de com es reestructuri la companyia segurament una de les dues bases (Roma o Milà) concentrarà tota l'activitat de la companyia i per ara sembla que Roma té les de guanyar.

Evidentment al Nord d'Itàlia creuen que seria absurd eliminar les connexions intercontinentals des de Milà, que al cap i a la fi, és la capital econòmica del país. En contra seva tenen el fet que el tràfic aeri a Milà està dividit entre dos aeroports i tots dos tenen problemes de localització, d'accesos i de dimensió (parlo en base a tercers i a comentaris d'amics italians, ja que jo personalment no hi he estat) i també la seva proximitat a altres hubs europeus importants, com Munich, que estan ben connectats amb les riques ciutats del Nord d'Itàlia i, obviament, el fet de no ser la capital (sona familiar?) en un estat unitari i bastant centralitzat com l'italià. A més molt possiblement al final la decisió sigui política, ja que l'estat és el principal accionista i qui ha de vendre les accions. Milà podria aviat passar a encapçalar, fent companyia a Barcelona, el ranquing de les ciutats europees més grans desprovistes de vols intercontinentals i que no són la base de cap companyia aeria gran.

Reprenent el blog...

Després d'unes setmanes que l'he tingut bastant abandonat m'he decidit a tornar a escriure alguna cosa en aquest blog...i es que tornant al tema dels posts anteriors i que tant m'interessa, l'aviació comercial, hi ha hagut novetats interessants.

Pel que fa a Barcelona, British Airways obrirà properament una nova ruta entre Barcelona i l'aeroport de London City, el més petit de la capital britànica, que es toba molt a prop del cente de negocis i per tant té una clientela predominantment de negocis. L'aeroport en qëstió té una pista tan curta que no hi poden aterrar avions més grans que l'A318, que és el més petit de tota la familia Airbus. Així doncs, és una ruta que no serà gaire important en nombre de passatgers, però té una importància qualitativa, ja que posa Barcelona entre el reduit grup de ciutats europees que tenen accés directe al London City, del qual formen part, Paris, Amsterdam, Zurich i unes poques més...una ruta pensada sobretot per als passatgers de negocis que ajuda a trencar una mica la imatge d'un aeroport del Prat utilitzat només per "turistes de xancleta". Serà, a més, una nova alternativa i més places ofertades per als que viatgem regularment entre Londres i BCN.

L'altra novetat destacable és que Ryanair vol instalar una de les seves bases a Reus, en principi serà més petita que la que ja té a Girona, però servirà per rendibilitzar les avui en dia infrautilitzades instal·lacions de Reus i millorarà les connexions del Sud i l'Oest de Catalunya a més de la propia ciutat de Barcelona.

Un sector en constant evolució

Tot el que he comentat en el post anterior pot canviar ràpidament si es produeix la consolidació al sector aeri que molts ja donen per feta. En aquests moments tan Iberia com Spanair estan en venda i depenent de qui sigui el comprador el mapa de les aliances pot quedar totalment alterat. La premsa també va plena de notícies sobre Vueling, que està passant per un moment difícil. Tot i que té un bon producte, té una mida relativament petita i opera en un mercat tan extremadament competitiu que pel que fa al seu futur no es pot donar res per garantit.

T-SUD

Ja s'ha ajudicat la famosa nova terminal de l'aeroport del Prat, amb una espècie de solució salomònica entre els dos principals pretendents, Oneworld (Iberia) i Star Alliance (Spanair), a més de Vueling (de la casa, però amb un futur incert).

La veritat és que en el moment d'escriure aquest post no conec els ben bé els criteris tècnics en que s'ha basat aquesta decisió, però com a observador extern de tot el que està passant al voltant del Prat si que puc fer algunes consideracions:

1) Si ens fixem en criteris purament quantitatius, Iberia i les seves associades, com Clickair, encara són les que transporten més passatgers, però no fa gaire bon efecte que s'emmporti la part del lleó de la nova terminal tenint en compte que és una companyia que mai ha apostat per Barcelona, fins al punt de pràcticament abandonar l'aeroport del Prat recentment. Quin projecte té Iberia per Barcelona? està clar que per Ibèria Barcelona sempre serà un aeroport secundari. De fet, ja li convé que sigui així. Té sentit econòmic per a Iberia centralitzar les operacions en un sol hub, com fan la majoria de companyies de bandera (Lufthansa en té dos, Frankfurt i Munich, però Alemanya és l'economia més gran d'Europa i és molt central geogràficament). Per a Iberia en canvi, seria un risc que una altra companyia hi desenvolupés un hub ibèric alternatiu (tot i que, no ens enganyem, és poc probable) i per això va crear Clickair. És una companyia que ha nascut amb funcions defensives, en part per prevenir que altres companyies posin un peu i mig al Prat. Pot fer alguna aportació interessant, com els extendre el concepte de baix cost als vols de mitjà abast (Rússia, Orient Mitjà), però que pel seu model de negoci és difícil que cobreixi per ella mateixa les mancances del Prat (equilibri entre aerolinies tradicionals i de baix cost i vols intercontinentals).

2) Es suposava que s'havia de primar aquelles companyies que aposten per Barcelona per a establir rutes de llarga distància, i bé, resulta que Skyteam, de la que formen part Delta i Continental, les úniques companyies que fins a la data han ofertat de manera consistent i continuada vols transoceànics, queda fora de la nova terminal.

3) El pont aeri va a la nova terminal i a més es reforça amb més facilitats per a que altres companyies afegeixin freqüències. Està clar que Madrid és i serà la principal destinació de lluny des de l'aeroport de Barcelona però, una vegada més, si la idea de la nova terminal era facilitar l'establiment de connexions intercontinentals, omplir-la amb vols a Madrid pot tenir l'efecte contrari. Si tenim en compte que el TGV recollirà gran part de la demanda del tràfic pur punt a punt Barcelona-Madrid es de suposar que el vols a Madrid els ompliran...passatgers de trànsit que aniran a Barajas per continuar cap a altres continents, de tràfic a la inversa, ara per ara, res de res.

Així doncs, haurem d'esperar a conèixer més detalls i esperar que les dimensions de la nova terminal permetin compartir-la a diferents tipus d'aerolínia i que això no impedeixi a l'aeroport de Barcelona fer el salt qualitatiu que necessita. Es manté el perill molt real, però, que tot plegat acabi sent una avant-sala de luxe per a la T-4 de Barajas.

Mèxic directe

Després del nou enllaç amb Nova York que comentava més avall, Aeromexico ha anunciat que obre una nova ruta directa Barcelona-Mèxic. No sé si dues freqüencies setmanals faran prou atractiva aquesta ruta entre els nombrosos empresaris catalans amb negocis a Mèxic, els viatgers de negocis requereixen freqüències nombroses per a poder tenir la flexibilitat de reservar i canviar els itineraris en molt poc temps, en tot cas, és habitual també començar amb poques freqüències i si la demanda respon anant ampliant...

La Diada a Londres

Aquest és el meu post de l'11 de setembre, que no he pogut publicar abans per raons que ja he explicat dos posts més avall. Bàsicament la celebració de la Diada Nacional va consistir en un tast de vins, organitzat per CatalansUK i amb la participació de les Bodegues Bellod Torres, de Sarral (Conca de Barberà), que obviament van posar la matèria prima del tast. Tot un descobriment per als que no some experts ja que aquesta bodega es caracteritza per innovar amb varietats de raïm poc habituals a Catalunya, com la viognier, amb un sabor difícil de descriure. En definitiva una bona ocasió per brindar pel futur del país tot passant una bona estona...

Tots els camins porten a...Nova York

tots els camins...o tots els avions, perquè l'aeroport del Prat va esgarrapant mica en mic anous vols intercontinentals directes. American Airlines inaugurarà l'any vinent un vol directe Barcelona-Nova York, que es suma als que ja operen Delta Airlines i Continental Airlines. Hi haurà mercat cap a tots tres? bé suposem que hauran fets els números. En qualsevol cas, espero que aviat hi hagi noves connexions amb altres hubs americans, Chicago estaria bé, per exemple!

La rentrée

Avui torno a escriure en aquest blog després de gairebé un mes de tenir-lo abandonat...finalment després de totes les peripècies que ha representat canviar-se de casa i, sobretot, tornar a tenir internet! però bé, després d'haver solucionat tots aquest tràmits diguem-ne adminsitratius, aprofito per posar aqui un enllaç interessant:

es tracta de l'aparició d'en Germà Bel al programa La Nit al Dia per parlar d'infraestructures a Catalunya, especialment de l'aeroport. Durant la seva intervenció explica de manera clara i concisa la situació del Prat en el context dels aeroports europeus i també és interessant la intervenció sobre ferrocarrils, i com el TGV, per ràpid que vagi no solucionarà altres mancances estructurals que tenim en aquesta àrea (per quan una línia ferroviaria de mercaderies d'ample europeu entre els ports de Tarragona i Barcelona i la frontera francesa?) és un programa que es va emetre ja fa dies, però els temes que s'hi tracten no deixen de ser d'actualitat...per cert, que hi fa aquest home al partit que va crear i ha sostingut l'actual sistema aeroportuari durant tants anys?

El Tour arriba a Londres

Aquest cap de setmana el gran circ del Tour de França va creuar el canal de la Mànega i va venir a Londres per donar començament a l'edició d'enguany.
Reconec que, al marge d'haver anat força en bicicleta, ho ignoro pràcticament tot del ciclisme professional, de totes maneres, la caravana del Tour és un espectacle en si mateix i no el tens cada dia a a tocar de casa, així que vam anar amb en Francesc, "londinenc" del Penedès, a fer una ullada.
La part londinenca del Tour ha consistit en dues etapes, una etapa cronometrada pròleg el dissabte i la primera etapa propiament dita el diumenge, amb final a Canterbury (Kent), molt a prop de la costa del Canal. Nosaltres vam anar a veure l'etapa pròleg, concretament els seus metres finals, al Mall, molt a prop del Palau de Buckingham.
La veritat és que va ser divertit veure tot el carnaval que hi ha al voltant del Tour, la gentada amb diferents banderes, els equips de suport i les caravanes on els equips es preparen...i la cursa, és clar! Era una cronometrada, així que els corredors passaven davant nostre d'un en un i no en bloc com en altres etapes de llarg recorregut. De fet van tan ràpid que gairebé no hi ha temps de veure res, l'arribada dels ciclistes s'intueix perque els aficionats a cada cantó de la carretera comencen a picar les tanques publicitàries com si fossin un tam-tam, i segons després apareix el corredor seguit dels cotxes de suport des d'on li criden consignes. Un segon i ja han marxat, gairebé sense temps de fer la foto...
El volt per la zona d'arribada també ens va permetre veure la zona on es preparen els ciclistes, on cada equip té la seva "rulotte" i cotxes d'assistència, allò que habitualment no es veu per televisió...i una curiositat: veure els gendarmes francesos passejant-se pel Mall de Londres.
El que poso en aquest post és una sel·lecció de les millors fotos, fetes com es va poder amb el telèfon. Ja he dit que no era fàcil! Dani, a veure si reconeixes algú!