El català i el romanx, llengües germanes

Aquesta setmana passada he tingut la oportunitat de visitar la zona on es troben les fronteres d'Itàlia, Àustria i Suïssa, la Val Venosta en italià o Vinschgau, que és el seu nom alemany. La gran majoria dels seus habitants parla l'alemany, tot i que l'italià també és oficial, ja que aquest territori va a passar a formar part d'Itàlia al final de la Primera Guerra Mundial, el que em va cridar l'atenció, però, és que tot sintonitzant la ràdio del cotxe vaig poder sentir un tercer idioma, que no era ni alemany ni italià i que sonava com si fos català. Es tractava d'una emissora romanx, ja que la Val Venosta/Vinschgau es troba al costat mateix de l'extrem més oriental de Suïssa, el cantó dels Grisons, on una part de la població té el romanx com a llengua nativa. Tot i haver viscut durant un temps a Suïssa, era la primera vegada que escoltava parlar romanx, i això s'explica, perque, tot i ser una de les llengües oficials de la Confederació Helvètica, només la parlen un 0,5% dels seus habitants (de 35.000 a 50.000 persones aproximadament) i aquests es concentren en un dels racons més remots i muntanyosos dels país. De fet, com explica la wikipedia, els parlants de romanx, a més de ser pocs, no ocupen un territori compacte dins del propi cantó dels Grisons i estan distribuits en una espècie d'"illes" o enclaus lingüistics en contacte amb territoris italianòfons o germanòfons. Per al catalanoparlant que entra en contacte amb el romanx, la primera reacció podria ser de certa sorpresa, ja que paraules i frases senceres semblen pròpiament catalanes, encara que amb un accent especial, per a la oïda d'un catalanoparlant sona una mica com català parlat per alguna persona de llengua nativa germànica. Tot i que demogràficament no són dues situacions comparables, no deixa de sorprendre com català i romanx semblen haver evolucionat paral·lelament des del llatí, una al peu dels Pirineus, l'altra dels Alps.