dimecres, 30 de maig de 2007

Patrimoni històric (2): Catalunya

He parlat de Culloden en el meu post anterior, perque, si a Escòcia han fet un bon centre d'interpretació en un prat de gespa, a Catalunya, amb el patrimoni que hi ha, es podrien valoritzar indrets que han presenciat batalles importants de la nostra història, com fa als Estats Units el National Park Service, per exemple. En el cas català un lloc destacat l'ocuparia, per exemple, el poble en runes de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que encara avui es pot visitar tal com va quedar després de la batalla de l'Ebre, però també llocs no tant impactants de visitar, però que també mereixen ser recordats, com el Bruc (Anoia), sí, el del famós timbaler!, o Panissars (La Jonquera, Alt Empordà), on el 1285 un exèrcit invasor francès va ser derrotat, preservant així la independència catalana durant uns quants segles més.

Patrimoni històric (1): Culloden

En la meva darrera visita a Escòcia vaig tenir l'oportunitat de visitar el camp de batalla de Culloden, lo de "camp" és literal perque es tracta d'un simple prat al afores de la ciutat d'Inverness. Tot i així, aquest prat té una importància especial per als britànics i especialment per als escocesos, ja que aqui s'hi va lluitar, el 1746, l'última batalla en sòl britànic, on els rebels jacobites escocesos van ser aniquilats per l'exercit britànic consolidant així la unitat política de l'illa.. Per a un català el que pot sobtar són les similituds de Culloden amb l'11 de setembre: els escocesos s'involucren en una guerra dinàstica on recolzen el candidat estranger perdedor. Quan les coses es posen malament, aquest aconsegueix marxar, però els escocesos de les terres altes (Highlanders) són els que en pateixen les conseqüències amb la repressió i la destrucció del seu medi de vida i de qualsevol aspiració política. Al mateix temps altres escocesos que havien sigut fidels a la corona aprofiten per a fer-se un lloc en el nou ordre. El fet és que, atesa la importància del lloc, s'hi ha construit un museu molt modern on s'expliquen molt bé tots aquests esdeveniments i el seu context històric.

diumenge, 27 de maig de 2007

Lunch Break

Tribute to the Cutty Sark


Last Monday, the Cutty Sark, one of the landmarks of London, was heavily damaged by a fire while in a dry dock next to the Maritime Museum in Greenwich (London). I had the chance to visit it in a sunny day last summer and take some pictures. Here's my tribute to the ship that was once among the fastest in the World, sailing from Australia to London in just two months.

dimecres, 23 de maig de 2007

En defensa dels Mossos d'Esquadra


En aquest post no parlaré dels fets concrets on darrerament han estat involucrats els mossos. L'estat de dret ja té mecanismes per investigar les responsabilitats que se'n derivin i sancionar si s'escau. Del que si parlaré és del linxament mediàtic de tot el cos de Mossos d'Esquadra que s'està produint i que s'aprofita per posar en qüestió tot el model policial català, un dels pilars de l'autogovern. Sembla que els mossos tenen una greu manca de lideratge i se'ls está fent servir com a arma política. Això també ho aprofiten aquells que qüestionen que Catalunya tingui la seva pròpia policia, que intenten desprestigiar els mossos i sembrar la desconfiança entre els ciutadans. Els estan sotmetent a un judici polític. Un judici, això si, sense proves i on el veredicte ja es coneix abans de començar. Només dos exemples:
1) en plena onada d'assalts a cases es va fer quedar als mossos com uns inútils, la realitat és que molts d'aquests assalts es van produir a les comarques de Tarragona i del Baix Llobregat, encara sota la responsabilitat de la Guàrdia Civil! 2) Repetir moltes vegades una afirmació no la converteix en veritat. Dels molts comentaris que he llegit de l'estil "la Guàrdia Civil era més efectiva"encara no n'he vist cap recolzat per dades objectives que demostrin que això realment és així. Ni un de sol!

De fet a la web dels mossos hi ha estadístiques, seria interessant fer una comparativa amb el rati de delictes resolts per altres forces policials, controlant per variables com l'increment demogràfic, l'àmbit rural/urbà, etc. També cal tenir en compte que els mossos es despleguen en un moment en que la sensació d'inseguretat per noves formes delictives creix a tot Europa.

Em sobta que es facin aquestes comparacions amb altres cossos policials, perque la situació anterior no era precisament ideal. No us perdeu aquest article sobre le desplegament dels mossos a Sant Adrià que fa 3 anys va publicar un diari tan poc sospitós de simpatitzar amb el nacionalisme català com El Mundo.

En definitiva, que s'investigui el que s'hagi d'investigar i s'aclareixin les responsabilitats, però estaria bé que els mitjans demostressin una mica de rigor en parlar de la nostra policia, perque ens hi juguem molt.

dilluns, 21 de maig de 2007

Aviation and climate change

The UK Government has decided to double the amount of airport tax every passenger has to pay when buying an air ticket, apparently to help tackle climate change. In my opinion this is a way for the government to raise a lot of money through a very regressive tax that will do little to tackle climate change.

Sure, climate change is an important concern and we must do something about it but with this measure it's going to affect specially young travelers, that have grown up used to working and living in a Europe without borders and will, I hope, continue to do so. The new taxes can exceed by far the price of an average low cost flight but they will be peanuts with respect to the price of a business class ticket. Moreover, it will be unfair to tax all airlines equally, as their carbon emissions are not equal. Ironically, it is low cost airlines that are currently flying the newest and most efficient fleets. For example, Easyjet and Ryanair have fleets made of brand-new planes that consume a lot less fuel and pollute much less than the older planes flown by most full service (and full-cost!) airlines. Why not just put airlines in a carbon trading scheme?

Well, I leave it here for now, but expect more posts soon about aviation and global warming...

Més sobre aeroports

Per complementar el post anterior, afegeixo uns quants links addicionals:

Article amb molts links interessants sobre el present i futur de l'aeroport de Barcelona i la seva importància per a l'economia catalana.

Llistat de companyies que operen vols directes de llarga distància des de Barcelona:

Delta Airlines: New York (JFK)-diari i Atlanta-diari (estiu)
Continental Airlines: New York (Newark)-diari
US Airways: Filadèlfia-diari (estiu)
Singapore Airlines: Singapur- 3 setmanals
Aerolineas Argentinas: Buenos Aires -2 setmanals
Avianca: Bogotá-2 setmanals
Air Transat: Montreal-1 setmanal (estiu)

En cap cas, però, s'hi troba la companyia Iberia, i remarco això perque en alguns llocs, com en la aquesta pàgina oficial de l'aeroport, s'hi anuncien uns suposats vols directes d'Iberia que en realitat no existeixen. Per exemple, els que llegiu aquest blog des dels USA podreu comprovar com s'anuncia el vol directíssim Barcelona-Chicago, una informació enganyosa, perquè s'ha de canviar d'avió a Madrid. Si Aena tractés igual totes les companyies també haurien d'incloure com a destins des de Barcelona totes les ciutats a les que es pot arribar fent escala a Frankfurt, París, Amsterdam, etc. Que no us donin gat per llebre!

diumenge, 20 de maig de 2007

Qui crea la demanda?

Ryanair ha anunciat que obre 9 noves rutes des de l'aeroport de Girona, concretament a Granada, Malta, Bratislava, Fes, Marràqueix, Graz, Hamburg, Wroclaw (Polònia) i Billund (Dinamarca). Amb aquestes destinacions es podrà volar directament des de Girona a 48 ciutats europees. El que és sorprenent és que fa només 5 anys el nombre de vols regulars des d'aquest aeroport era exactament 0!

Els intents de posar en marxa un vol diari a Madrid van ser un fracàs rotund i se'n va donar la culpa a la falta de demanda. Ryanair, però, ha demostrat que amb un producte adequat els viatgers hi són, fins i tot per volar entre Girona i "metropolis" com Blackpool o Doncaster.
Dic això perque, a un altre nivell, l'aeroport del Prat té un problema similar al que tenia Girona fa uns anys: té una oferta de vols que segurament està per sota del seu potencial real. El Prat és un aeroport amb força activitat, el 9è d'Europa per nombre de passatgers, però amb un nombre rídicul de vols intercontinentals directes. De fet és l'aeroport europeu amb el menor nombre de vols de llarga distància en relació amb el nombre de passatgers. Aeroports de mida similar com Munich o Roma o fins i tot més petits, com Manchester o Brusel·les, disposen d'un nombre de connexions molt superior.

Davant d'aquesta situació, que genera una preocupació comprensible al nostre país, alguns han apuntat a la demanda insuficient. El típic exemple que es posa és el dels vols directes a Xina que no van complir les expectatives i es van suprimir. Aquests vols, al meu entendre, tenien dos problemes: 1) les companyies que els feien no tenien una xarxa de connexions potent a Barcelona que ajudés a omplir els vols i 2) amb una frequëncia d'un sol vol setmanal és difícil atraure viatgers de negocis perquè la flexibilitat és mínima. Una vegada més el producte potser no era l'adequat.

La solució potser vindrà del mateix lloc: aprofitant l'acord de cels oberts amb els Estats Units, Ryanair posarà en marxa una filial per a fer vols transatlantics de baix cost des de les seves bases europees. Serà Girona la primera base de vols intercontinentals del país? Si res no canvia, tot apunta que si, i una vegada més Ryanair haurà creat la demanda aparentment del no res.

divendres, 18 de maig de 2007

Dinner with the media

Yesterday evening the Caesar's Hotel in Bayswater hosted one of the regular meetings of the Catalan community in London, organized with the support of Catalans UK and Fundació Catalunya Empresa Oberta. This time the event had as guest speakers the correspondents in London of La Vanguardia, Rafael Ramos and El Pais, Walter Oppenheimer, together with Xesco Reverter of the Catalan public broadcaster TV3. The topic of the day: the recent election in Scotland and the victory of the SNP.

There was diversity of opinions but there was a shared sense of admiration (and let's admit it, some envy too!) for the way the United Kingdom handles its internal national differences and recognizes Scotland's nationhood, and how issues like a possible referendum of independence can be openly discussed without the political tension getting to unsustainable levels.

For similarities between Catalonia and Scotland, here's an interesting article by Marta Vilella, another Catalan Londonite, by the way.

dimecres, 16 de maig de 2007

Tintín


Els fans de Tíntin, entre els quals em compto, ens hem llevat avui amb la notícia que l'Spielberg prepara una pel·lícula sobre el nostre heroi. No és la primera vegada que s'intenta fer i la veritat és que els resultats fins ara han estat poc convincents...Bé, farem un vot de confiança. Potser aquesta vegada del talent combinat amb les noves tecnologies d'animació en resulta alguna cosa a l'altura de la genialitat d'Hergé, de qui, per cert, enguany es celebra el centenari. Des d'aquí, doncs, els millors desitjos per a l'equip de realització, però no ho tindrán fàcil: no és senzill superar una obra mestra!

dimarts, 15 de maig de 2007

War and Peace

I started reading War and Peace by Tolstoi during my last trip back from Barcelona and I could not stop...it is no short read, the edition I have is over 1000 pages in two volumes, but if you are interested in European History and the true Russian spirit you should not miss it!
A good complement to understand more of the historical setting is 1812 by Adam Zamoyski.

Languages

As it seems that only 0,001% of the World population speaks Catalan (so many people out there!), I have tagged each post with a language label, so those who just want to read the posts in English can select the label on the right side of the blog and then will only see the posts in that language.

dilluns, 14 de maig de 2007

Isle of Skye

Si teniu la ocasió d'anar a Escòcia, no us en oblideu de passar per l'illa de Skye
Quan sigueu allà veureu perquè!!!

Scotland




















A land of wide horizons... and not only in the purely geographical sense!

Ja era hora!

Ja està! ja tinc blog,...finalment després d'un temps llarg en que tenia la idea al cap però no trobava el moment per realitzar-la, m'he decidit a crear un diari de la vida aqui a Londres i també un punt de trobada amb tots el amics dispersos pel món, que són els que més m'han encoratjat per embarcar-me en aquesta aventura digital. Així que aqui està i espero que el disfruteu i em feu arribar els vostres comentaris!

Done! I had been thinking about writing my own blog for quite a long time, but never had the time to do it, but finally the time has arrived! I hope this will be help me keep in touch with all the friends spread around the globe...Please have a look and let me know your impressions!