divendres, 6 de juliol del 2007

Ciutats globals

Seguint el post anterior, es parla molt de la necessitat de fer de Barcelona un autèntic aeroport intercontinental, fins i tot han sorgit iniciatives ciutadanes al respecte, però, quina via s'hauria de seguir per aconseguir-ho?

1. L'aeroport hauria de gestionar-se com una unitat de negoci independent de la xarxa d'Aena, si pot ser des de Catalunya, d'aquesta manera els gestors no tindrien cap conflicte d'interessos i si tots els incentius per captar el màxim de tràfic i podrien dissenyar la millor estratègia comercial per aconseguir-ho (parlant amb potencials operadors, rebaixant tarifes aeroportuaries a les compayies que presentin millors projectes, donant facilitats, etc.). En certa manera això és el que està fent el Comité de Desenvolupament de Rutes Aèries, en el que les institucions catalanes han de fer la feina que en un altre lloc del món s'encarregarien de fer els managers de l'aeroport.

2. Ara per ara és difícil que Barcelona sigui un hub, perquè no és la "casa" de cap companyia que operi vols de llarga distància. Spanair i Star Alliance han sonat molt com a possibles desenvolupadors d'un hub a la nova terminal del Prat, però, tot i que és el és interessant que hi ha sobre la taula, em sembla complicat en el curt termini. Spanair no té avions ni rutes de llarg abast i les companyies del seu grup, com Air Comet, són petites, molt enfocades al sector turístic i mantenen la base principal a Madrid.

3. Crec que és més viable que Barcelona es converteixi no en un hub, sinò en l'spoke d'un nombre de de rutes de llarga distància originant-se a diferents punts del món. Els viatgers amb origen a Barcelona tindrien així la facilitat d'accedir al network d'aquestes companyies en regions llunyanes amb menys etapes. El vol de Singapore Airlines i els de les companyies americanes anirien en aquesta direcció. Aquesta solució potser no permet tantes possibilitats com la de ser un gran hub, però ara mateix segurament és més realista. Segurament a Barcelona hi ha potencial per aconseguir enllaços amb les metropolis i centres financers globals (NYC, Tokyo, Shanghai, Hong Kong, Singapur, Dubai) i amb algunes ciutats de segon ordre en el concert de l'economia mundial però amb aeroports importants que serveixen de centre de distribució regional (Atlanta, Filadelfia, Sao Paulo, Bangkok, Johannesburg). L'economia catalana i la posició de Barcelona al món hi guanyarien molt.