A glimpse of the future

On 8th July Boeing unveiled the first prototype of its new 787 airliner. I do not intend to promote the products of a particular company in this blog, but the occasion is worth a post.
This plane is really the first of the a new generation of aircraft, and when I say new I mean really a breakthrough, not mere accumulative improvement! Thanks to the fact it is made of composite materials instead of aluminum, it is going to be much lighter, consume less fuel and have much more comfortable cabins. Airlines seem to recognize the value of all these improvements and are rushing to order their 787s.

Here are some pictures of the future of commercial aviation:
http://www.newairplane.com

El Tour arriba a Londres

Aquest cap de setmana el gran circ del Tour de França va creuar el canal de la Mànega i va venir a Londres per donar començament a l'edició d'enguany.
Reconec que, al marge d'haver anat força en bicicleta, ho ignoro pràcticament tot del ciclisme professional, de totes maneres, la caravana del Tour és un espectacle en si mateix i no el tens cada dia a a tocar de casa, així que vam anar amb en Francesc, "londinenc" del Penedès, a fer una ullada.
La part londinenca del Tour ha consistit en dues etapes, una etapa cronometrada pròleg el dissabte i la primera etapa propiament dita el diumenge, amb final a Canterbury (Kent), molt a prop de la costa del Canal. Nosaltres vam anar a veure l'etapa pròleg, concretament els seus metres finals, al Mall, molt a prop del Palau de Buckingham.
La veritat és que va ser divertit veure tot el carnaval que hi ha al voltant del Tour, la gentada amb diferents banderes, els equips de suport i les caravanes on els equips es preparen...i la cursa, és clar! Era una cronometrada, així que els corredors passaven davant nostre d'un en un i no en bloc com en altres etapes de llarg recorregut. De fet van tan ràpid que gairebé no hi ha temps de veure res, l'arribada dels ciclistes s'intueix perque els aficionats a cada cantó de la carretera comencen a picar les tanques publicitàries com si fossin un tam-tam, i segons després apareix el corredor seguit dels cotxes de suport des d'on li criden consignes. Un segon i ja han marxat, gairebé sense temps de fer la foto...
El volt per la zona d'arribada també ens va permetre veure la zona on es preparen els ciclistes, on cada equip té la seva "rulotte" i cotxes d'assistència, allò que habitualment no es veu per televisió...i una curiositat: veure els gendarmes francesos passejant-se pel Mall de Londres.
El que poso en aquest post és una sel·lecció de les millors fotos, fetes com es va poder amb el telèfon. Ja he dit que no era fàcil! Dani, a veure si reconeixes algú!

Ciutats globals

Seguint el post anterior, es parla molt de la necessitat de fer de Barcelona un autèntic aeroport intercontinental, fins i tot han sorgit iniciatives ciutadanes al respecte, però, quina via s'hauria de seguir per aconseguir-ho?

1. L'aeroport hauria de gestionar-se com una unitat de negoci independent de la xarxa d'Aena, si pot ser des de Catalunya, d'aquesta manera els gestors no tindrien cap conflicte d'interessos i si tots els incentius per captar el màxim de tràfic i podrien dissenyar la millor estratègia comercial per aconseguir-ho (parlant amb potencials operadors, rebaixant tarifes aeroportuaries a les compayies que presentin millors projectes, donant facilitats, etc.). En certa manera això és el que està fent el Comité de Desenvolupament de Rutes Aèries, en el que les institucions catalanes han de fer la feina que en un altre lloc del món s'encarregarien de fer els managers de l'aeroport.

2. Ara per ara és difícil que Barcelona sigui un hub, perquè no és la "casa" de cap companyia que operi vols de llarga distància. Spanair i Star Alliance han sonat molt com a possibles desenvolupadors d'un hub a la nova terminal del Prat, però, tot i que és el és interessant que hi ha sobre la taula, em sembla complicat en el curt termini. Spanair no té avions ni rutes de llarg abast i les companyies del seu grup, com Air Comet, són petites, molt enfocades al sector turístic i mantenen la base principal a Madrid.

3. Crec que és més viable que Barcelona es converteixi no en un hub, sinò en l'spoke d'un nombre de de rutes de llarga distància originant-se a diferents punts del món. Els viatgers amb origen a Barcelona tindrien així la facilitat d'accedir al network d'aquestes companyies en regions llunyanes amb menys etapes. El vol de Singapore Airlines i els de les companyies americanes anirien en aquesta direcció. Aquesta solució potser no permet tantes possibilitats com la de ser un gran hub, però ara mateix segurament és més realista. Segurament a Barcelona hi ha potencial per aconseguir enllaços amb les metropolis i centres financers globals (NYC, Tokyo, Shanghai, Hong Kong, Singapur, Dubai) i amb algunes ciutats de segon ordre en el concert de l'economia mundial però amb aeroports importants que serveixen de centre de distribució regional (Atlanta, Filadelfia, Sao Paulo, Bangkok, Johannesburg). L'economia catalana i la posició de Barcelona al món hi guanyarien molt.

Barcelona més a prop de l'Àsia

Singapore Airlines ha anunciat (notícia) que augmenta la freqüència dels seus vols Barcelona-Singapur passant de 3 a 4 setmanals. És una molt bona notícia per a un aeroport del Prat totalment necessitat de vols de llarga distància, sobretot perque implica que s'està consolidant una demanda i, posats a ser optimistes, no tindria perque ser gaire diferent en el cas d'altres rutes cap a l'Orient.
Singapur és actualment un important centre de connexions per a tot a la regió del Sud de l'Àsia i Oceania, una regió molt interessant econòmicament pel seu potencial econòmic. Si tot anés bé els propers passos haurien de ser passar a una freqüència diària i a un vol totalment directe (en l'actualitat fa una parada a Milà, encara que els passatgers no han de canviar d'avió). A veure si serveix d'exemple i altres companyies com Emirates o JAL s'animen a connectar Barcelona amb els seus hubs asiàtics...

Aire Pur!

Avui és un gran dia per als no fumadors que vivim en aquest país, ja que entra en vigor la llei antitabac anglesa, gràcies a la qual ja no estarem forçats a respirar fum de segona mà.
Al contrari d'algunes opinions oposades a la llei, jo no crec que aquest tipus de lleis siguin en absolut incompatibles amb un ideari liberal. Em sembla bé que es reguli l'ús d'un espai comú, l'aire en un espai tancat, davant d'una activitat invasiva com el fumar, de la mateixa manera que, tot i que un pot fer el que vulgui a casa seva, si hi ha veïns possiblement no podrà organitzar-hi un concert de rock a les tres de la matinada i tampoc es pot conduir de qualsevol manera en una via pública.
Espero que el govern català prengui exemple i protegeixi aviat els no fumadors de la mateixa manera, amb una llei eficaç i d'aplicació general i no la broma de llei que tenim ara.

Les mil i una nits...al dia!

La setmana passada el mític programa La Nit al Dia va arribar a les 1000 edicions. No només hem tingut el luxe de poder disfrutar de la professionalitat i el "savoir faire" de la Mónica Terribas durant tot aquest temps, però també de poder assistir a la seva conferència a la LSE l'endemà mateix (d'aquí el títol d'aquest post!). Per cert, amb un presentador també de luxe, com en Paul Preston. El moment curiós de la nit va ser quan va arribar el torn de preguntes i per uns moments va semblar que ningú s'atrevia a aixecar el braç...i és que m'imagino que tothom tenia molt interioritzat que aqui és ella la que fa les preguntes! Com sempre genial! Endavant i per molts programes més!

Planespotting

Arrel d'aquesta notícia que publicava La Vanguardia l'altre dia vaig descobrir aquesta pàgina dels "plane spotters" de la Península Ibèrica. Jo seria una mica un "plane spotter d'estar per casa" ja que sempre em fixo en els avions quan tinc l'oportunitat de ser en un aeroport, però els plane spotters seriosos poden passar hores en un aeroport fent fotos i anotacions...

Aeroports flotants

Un aeroport és una instal·lació gran i sorollosa, a l'Àsia han trobat la solució: construir-los sobre el mar. És el que han fet a Nagoya (Japó) (foto) i Hong Kong. Aquesta podria ser una possibilitat també per al futur creixement de l'aeroport de Barcelona. Aquesta pàgina per exemple ofereix molta informació al respecte i fa poc també va sortir a l'Avui aquest article d'en Ramon Tremosa. Crec que és una proposta molt interessant per a Barcelona i Catalunya, ja que no disposem de terreny suficient disponible a una distància raonable de la ciutat (el més proper seria la Segarra o l'Alt Camp), mantindria l'aeroport proper al centre i a l'àrea logística del port, però sense molestar la gent perquè les aproximacions es podrien fer sobre el mar. L'únic punt que no tinc clar és que passaria amb els corrents marítims, que tinc entès que a la nostra costa van de Nord a Sud. És podria produir una acumulació de sediments davant del port de Barcelona? De fet és el que va passar quan es va construir el primer port de Barcelona. Bé, suposo que si algun dia es planteja aquest projecte es tindrà en compte...mentrestant, res ens impedeix començar a imaginar...

Catalonia in the British press

Last week The Independent published an incredibly biased article about Catalan language that rather than a piece of balanced journalism looked more like a compilation of the usual arguments of those sectors of Spanish public opinion most hostile to Catalan identity.

Fortunately, thanks to the fast reaction of CatalansUK, the association of Catalan residents in the UK, that sent an letter to The Independent, next day British readers were able to get another point of view on this issue.

Read the original article

Reply (published in The Independent, 2/6/07):

The rich history of Catalan

Sir: In an article on the situation of Spanish in Catalonia (30 May), the writer seems to wish to defend "the language of Cervantes" against the alleged attacks on it by those who apparently impose "regional tongues".

Catalan is a romance language, with a thousand years of literary history and double the number of speakers of, say, Norwegian. Would the writer define Henrik Ibsen's language as a "regional tongue"? So, what is it, in his view, that makes the language of Gaudi, Casals, Dali, Miro or, for that matter, Cesc Fàbregas, inherently inferior? Cervantes himself is unlikely to have agreed with him since in El Quijote he refers to Joanot Martorell's Tirant lo Blanc, one of the pinnacles of our literary history, as "the best book in the world".

Our language and literature is studied in more than 30 countries. Catalan studies were introduced in Britain in the 1940s, and the Anglo-Catalan Society, founded in 1954, is thriving. Twenty British universities, including Oxford and Cambridge, offer Catalan courses.

Catalan was persecuted by Spain for almost 300 years; only since 1980 has the autonomous Government of Catalonia been able to devise policies which enable Catalan children to be taught in their own language.

The Catalan Government, like any other serious institution, implements the Spanish Constitution, the Catalan Charter of Autonomy and the laws passed by the democratically elected Catalan Parliament.

All teenagers must be fully proficient in both Spanish and Catalan by the time they leave compulsory education. This is because we feel that a bilingual society can only be positive.

In Catalonia, the situation of Catalan is still one of inferiority in relation to Spanish. Most TV and radio stations, newspapers, films and commercial labels on products are in Spanish, and few judges can speak the language.

This means many Catalans still cannot use their mother tongue when they go to the cinema, buy their food or decide to file a lawsuit.

We are proud that Catalan is not a political weapon, but a language and a literature which enrich the Spanish and European heritage.

ROGER SUAREZ

CATALANS UK, LONDON SW1

Sunday in Suffolk

Lavenham, Suffolk, 3/6/07

City of London from Primrose Hill

Patrimoni històric (2): Catalunya

He parlat de Culloden en el meu post anterior, perque, si a Escòcia han fet un bon centre d'interpretació en un prat de gespa, a Catalunya, amb el patrimoni que hi ha, es podrien valoritzar indrets que han presenciat batalles importants de la nostra història, com fa als Estats Units el National Park Service, per exemple. En el cas català un lloc destacat l'ocuparia, per exemple, el poble en runes de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que encara avui es pot visitar tal com va quedar després de la batalla de l'Ebre, però també llocs no tant impactants de visitar, però que també mereixen ser recordats, com el Bruc (Anoia), sí, el del famós timbaler!, o Panissars (La Jonquera, Alt Empordà), on el 1285 un exèrcit invasor francès va ser derrotat, preservant així la independència catalana durant uns quants segles més.

Patrimoni històric (1): Culloden

En la meva darrera visita a Escòcia vaig tenir l'oportunitat de visitar el camp de batalla de Culloden, lo de "camp" és literal perque es tracta d'un simple prat al afores de la ciutat d'Inverness. Tot i així, aquest prat té una importància especial per als britànics i especialment per als escocesos, ja que aqui s'hi va lluitar, el 1746, l'última batalla en sòl britànic, on els rebels jacobites escocesos van ser aniquilats per l'exercit britànic consolidant així la unitat política de l'illa.. Per a un català el que pot sobtar són les similituds de Culloden amb l'11 de setembre: els escocesos s'involucren en una guerra dinàstica on recolzen el candidat estranger perdedor. Quan les coses es posen malament, aquest aconsegueix marxar, però els escocesos de les terres altes (Highlanders) són els que en pateixen les conseqüències amb la repressió i la destrucció del seu medi de vida i de qualsevol aspiració política. Al mateix temps altres escocesos que havien sigut fidels a la corona aprofiten per a fer-se un lloc en el nou ordre. El fet és que, atesa la importància del lloc, s'hi ha construit un museu molt modern on s'expliquen molt bé tots aquests esdeveniments i el seu context històric.

Lunch Break

Tribute to the Cutty Sark

Last Monday, the Cutty Sark, one of the landmarks of London, was heavily damaged by a fire while in a dry dock next to the Maritime Museum in Greenwich (London). I had the chance to visit it in a sunny day last summer and take some pictures. Here's my tribute to the ship that was once among the fastest in the World, sailing from Australia to London in just two months.